¿Qué tienen en común la creación del mundo que se cuenta en el Génesis y las teorías más recientes sobre las fluctuaciones del vacío cuántico? ¿La filosofía de Platón y las partículas elementales? ¿La cábala de los judíos medievales y las constantes universales de la física y su importancia para la existencia de los astros? Son hipótesis que intentan dar respuesta a la misma gran pregunta: ¿cuál es el origen del universo y cuáles son sus códigos secretos?
No hay cultura, por remota y antigua que sea, que no haya intentando explicarse cómo fue creado el espacio que habita. Mito, religión, filosofía, ciencia: todos los esfuerzos del intelecto han aportado respuestas a esta cuestión. El presente libro reúne los siete hitos mayores del pensamiento humano sobre el origen del universo, y en paralelo a estas explicaciones incluye otros tantos aspectos de la cosmología actual en los que resuenan claramente las inquietudes de los hitos mencionados. Así, la gnosis de Alejandría o las teorías de Newton, Darwin y Einstein se dan la mano con la energía oscura, las supercuerdas, las simetrías rotas o las dimensiones cósmicas de la vida.
David Jou ha escrito un libro sumamente original sobre las explicaciones actuales del universo y sus antecedentes históricos. Por la habilidad y atractivo de su presentación, la diversidad temática, la claridad expositiva y el enriquecedor diálogo entre ciencia y cultura, Reescribiendo el Génesis resulta una obra única en el campo de la reflexión, siempre apasionante, sobre los orígenes de las cosas.

El diàleg entre ciència i religió és una frontera del coneixement especialment activa en l’actualitat. En un temps en què l’avenç científic i tecnològic obre noves perspectives en la manera de percebre el món i la vida, les preguntes i les vivències de fons que són l’objecte de la religió adquireixen nous matisos i suposen nous reptes per al coneixement. Déu, cosmos, caos planteja algunes d’aquestes qüestions des de l’experiència d’un investigador científic que també és poeta i creient.

Les escriptures de l’Univers L’univers, com un text escrit amb nombres, amb llum, amb àtoms, amb gens: aquestes són les escriptures que donen títol a aquesta antologia de poemes de l’autor sobre diversos aspectes del món que avui ens presenta la ciència. L’univers, la llum, la matèria, la vida, els nombres, l’ensenyament, són els àmbits en què es desplega la visió poètica d’aquest llibre, en què la ciència és vista com un diàleg amb el món que ens volta.
The scriptures of the Universe The Universe as a text written with numbers, light, atoms, genes: these are the scriptures to which refers the title of this anthology of the author’s poems about science. Universe, light, matter, life, numbers, teaching, are the spaces which the poetical vision of this book spans. Here, science is seen as a dialog with the world around us.
David Jou (Sitges, 1953) és autor d’una àmplia obra científica i poètica. La seva obra poètica està aplegada en edició conjunta en els volums L’èxtasi i el càlcul i L’huracà sobre els mapes (Columna edicions, 2002, 2004) i ha estat parcialment traduïda a diverses llengües. Com a assagista, ha publicat El laberint del temps, La simfonia de la matèria (Viena edicions, 2006), Ciència, fe, poesia (Fundació Joan Maragall-Claret, 2003) i L’escultor Pere Jou (Grup d’Estudis Sitgetans, 1991). És catedràtic de física a la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors.

Un viatge per la història de la recerca científica i humanística encaminat a descobrir de què estem fets, d'on venim i cap a on anem. Es tracta d'una lectura apassionant que planteja les grans incògnites de l'Univers i ens transmet una fascinació absoluta per la vida en tota la seva complexitat.